Proposta

Aquests dies he estat donant voltes a una idea que podria ajudar a solucionar el problema de l’atur i fins i tot anar una mica més enllà. Abans d’entrar en detall explicaré el context personal i professional que va ocasionar la idea.

Jo treballo a Vancast ( http://www.vancast.net ) una empresa petita, de 3 treballadors, que fa 3 anys, just en ple esclat de la crisis econòmica, va tenir (perdó per l’expressió) els collons de posar-se a fer I+D+I. I no de qualsevol manera. Ho va decidir fer sense prou recursos, en una industria molt desconeguda i tecnològicament molt exigent i com a encarregat un becari (Jo). Avui, el resultat d’aquesta I+D+I se diu vancast webcasting studio. Un producte que possibilita fer un servei innovador i revolucionari en la comunicació d’alta qualitat per internet.

Pensàvem que fer l’esforç de temps i diners era el més difícil i arriscat. Hem passat 3 anys molts durs on ens hem hagut de sacrificar nosaltres i les nostres famílies per tirar endavant el nostre somni. Ara que el somni s’ha fet realitat, no ens podem guanyar la vida amb ell.

Ens trobem en un panorama trist, desolador i frustrant. No aconseguim fer ventes. I el més irònic de tot, és que el fracàs, no és degut a la qualitat de la plataforma. Perquè el producte agrada i ajuda a tots els que l’han pogut provar, tant com a administradors com consumidors. El problema és que no tenim personal per sortir al carrer a ensenyar al món el que hem fet.

Llavors, surten als mitjans les escandaloses xifres d’atur d’aquest país. I jo, me deprimesc. És injust! Si tinguéssim recursos tendríem feina per 3 vides seguides! I és lògic pensar que com nosaltres hi ha, centenars o milers de pymes en la mateixa situació. Empreses que no és que vulguin donar feina, és que necessiten més treballadors per tirar endavant el seu negoci, però no se’ls poden permetre. Sense saber massa d’economia, ja es pot veure que hem entrat en un cicle d’autodestrucció, i quant més temps hi estiguem, més difícil serà de sortir-ne.

Una vegada passat el cabreig, surt la meva faceta d’enginyer i començ a pensar quines solucions podria haver. I arrib a una idea, que estic convençut que és bona. I ho estic, perquè duc molts dies donant-li voltes, cercant forats, i fent simulacions mentals i me segueix pareixent igual de bona que en el primer moment en que se me va ocorre.

Aquesta és la idea:

5M d’aturats. I una economia que no creix. Una combinació destructora que pot acabar amb el país. Però, en comptes de pensar en l’atur com una despesa insostenible (que ho és), passem a veure-ho com la major borsa de treballadors de l’estat (que és el que hauria de ser).

Imaginem, que una pyme, com Vancast, amb una idea de negoci, un producte i experiència per oferir serveis de qualitat; però que no té recursos per créixer (incorporar més treballadors), per produir més, el que suposaria directament, generar més riquesa.

És un cicle. Les pymes, vivim de clients més grans que nosaltres, aquests donen servei al seus clients (sovint nosaltres, els consumidors) gràcies a proveïdors com Vancast. És un ecosistema. Si la gent no té feina, cobra menys i per tant consumeix menys. Si consumeix menys, les empreses guanyen menys i per tant tenen menys diners per contractar serveis als seus proveïdors. Per tant arriba un punt en que el proveïdor petit no pot retallar en despeses i per tant acaba per veure’s obligat a prescindir de personal i/o tancar. En conclusió, ens ofeguem tots junts, grans i petits.

Llavors la meva pregunta és: Per qué Vancast no pot agafar uns quants treballadors d’aquesta mega borsa que és l’atur? Feina ens sobra, el que no tenim són recursos econòmics, i hem arribat al punt en que l’única manera d’aconseguir més diners és incorporar més personal.

Pot parèixer d’oportunistes, o d’aprofistats però pensem-ho d’aquesta manera:

  • L’aturat, està això, aturat. Es troba en una situació en que no produeix, no aporta; només consumeix dels recursos de tots. I si a sobre, treballa en negre fomenta l’economia sumergida.
  • La majoria de pymes estan en una situació precària, per no dir dramàtica, per tant la majoria l’únic que aconsegueixen és tancar i engreixar més l’atur.
  • No només existeixen treballadors de grans corporacions i funcionaris. Les pymes són un motor econòmic molt important, i la tendència que és que ho siguin de cada vegada més. Hem d’apostar per les petites empreses. Però és evident que el sistema actual no ajuda, canviem-ho.
  • El panorama actual incita a la gent a esgotar tot l’atur, el que suposa en moltes ocasions estades molt prolongades d’inactivitat, el que fa encara més difícil la posterior reinserció laboral
  • Emprendre avui en dia, no és per falta d’idees, sinó per falta de capacitat per arriscar-se. I no se tracta d’abaratir només les despeses fiscals que suposa aixecar l’empresa, després el negoci s’ha de mantenir, i per això el que se necessiten són persones
  • En el nostre país està instaurat el paradigma de que una vegada escollida no es pot canviar de professió. Per tant la gent ofereix un ventall de possibilitats molt poc atractiu a les empreses. I el que és més greu, molt poca gent aprofita el quedar-se sense feina per ampliar la seva formació.

Per tant jo proposaria un projecte amb les següents bases:

  1. Les pymes crein projectes de formació per aturats. Amb uns requeriments que l’administració imposaria.
  2. L’administració supervisi i cerqui un grup de candidats per el projecte. En la meva opinió, un candidat hauria de ser una persona de l’àrea professional que se sol·licita, però que la seva última feina no sigui similar a la vacant proposada. Per fomentar que la gent domini més d’una disciplina. Una altra avantatja que tindria que l’administració seleccionés un grup de candidats, és que els treballadors socials, podrien tenir maniobra per trobar les famílies amb més necessitats i que s’ajustin millor al perfil.
  3. L’empresa escolliria entre els candidats proposats per l’administració. Hauria d’haver un límit raonable de rondes de selecció. L’empresa ha de ser la última en escollir, però tampoc ha de fer servir l’administració com a departament de recursos humans.
  4. Una vegada que un aturat ha estat seleccionat no pot negar la formació, del contrari hauria de perdre l’atur.
  5. Una vegada que la pyme ho sol·licita es compromet a incorporar i tutelar a l’aturat
  6. Durant el període de formació, l’aturat seguirià cobrant l’atur.
  7. S’hauria de crear un règim de seguretat social especial de manera que la incorporació de l’aturat no li suposi a la pyme cap, o molt poca despesa.
  8. Una vegada finalitzat el període, l’administració hauria de posar facilitats econòmiques per a que la pyme pogués incorporar l’aturat ja com a treballador. Llavors l’empresa tindria doble incentiu. Per part hauria estat formant una persona segons les seves necessitats i, per l’altra, gaudiria d’una reducció de la despesa de contractació.
  9. Una pyme no podria presentar un projecte de formació més d’un nombre determinat de vegades, per evitar l’oportunisme. Es tracta de baixar l’atur i fomentar la formació professional, no de que a les empreses se n’aprofitin.

Tot i que n’estigui convençut, soc conscient que és una proposta que va en contra de la tendència actual, que xoca amb paradigmes i costums; però realment crec que som els que patim els problemes qui tenim les solucions. Tal vegada la meva idea sigui dolenta, o incompleta, però arribarà algú que en sap més, agafarà el fons i pensarà una proposta amb la mateixa base però millor. Però això no passarà si la gent no pren consciència i pressiona per promoure propostes diferents.

En temps de crisis, hem d’arriscar, hem de ser originals i sobre tot responsables. El que més em crida l’atenció de tot això és la falta de sentit de responsabilitat que té la gent, i sobretot la joventut. D’acord que els corruptes, irresponsables i especuladors ens han ficat en aquesta crisi; però el que és innegable, és que el problema el patim tots, i esperar a que els mateixos que ens hi han ficat ho arreglin és d’ingenus.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s